cinema paradiso

Cinema paradiso

Aquesta pel·lícula tracta sobre el mon del cine, en que un xiquet, anomenat Toto, es va fer amic de Alfredo que era el que hi posava les pel·lícules en el cine del retor de que ell era escolanet. Al principi no hi anaven molt be les coses entre el xiquet i Alfredo perquè la mare de Toto no hi volia que estiguera sempre amb Alfredo i estiguera tot el dia en el cine.
Però poc a poc es van anar fent molt amics, tant, que fins hi tot Toto s’ensenya el ofici que feia el seu volgut amic Alfredo.
Aquest últim un dia en el seu treball hi va patir un accident que hi va provocar un incendi que el deixà cec.
Ara era el propi Toto el que hi tenia que ficar les pel·lícules, però ara en el cine de un senyor al que li va tocar la quiniela.
Ell a pesar de les recomanacions que li deia Alfredo de que no es dedicara a eixe treball, continua ficant i ficant pel·lícules.
Passà el tems i toto era ja mes major, quan un dia treballant mira des de el seu finestral una xica,i s’enamora d’ella de seguida. Ell la grava amb una càmera i poc després Alfredo s’entera del amor que hi tenia Toto a aquella jove i li dona molts consells de com podia acabar amb la seva estimada, Elena.
Toto va esperar durant cent nits i cent dies fins que Elena estiguera convençuda de que el volia de veritat. Aquesta al final es donà conter i acabaren eixint, però posteriorment Elena s’entingué d’anar a estudiar fora i no es vegeren més.
Toto va tenir d’anar a la mili i quan va arribar se n’anà d’aquell poble per a buscar futur en un altre lloc.
La pel·lícula m’ha agradat molt, sobretot perquè es una història que esta ambientada en l’època de les aparicions de les primeres pel·lícules, i t’ensenya molt sobre com era tot antiguament.