BUDA EXPLOTÓ POR VERGUENZA

Aquesta pel·licula es d’un àmbit dramàtic, la història es desenvolupa a l’Afganistan, on una xiqueta menuda, anomenada Bactay, s’empenya en anar a l’escola junta amb els altres xiquets , el primer que hi fa va ser anar a comprar un quadern amb un llapis i una maquineta de fer punta, però al final sols aconsegueix diners per a comprar-se el quadern. Després va preguntar a la gent per on s’anava a l’escola, i finalment aconsegueix anar amb el seu veí. Quan per fi està a l’escola, el mestre la tira repetides vegades fora perqué hi diu que aquella escola sols era per a xics, ademés de qué era encara menuda.
Ella llavors es posà a buscar l’escola, li ho va preguntar a un policia, però aquest no li feia gens de cas.
De camí cap a l’escola es va topar amb uns xiquets que jugaven a la guerra (fent-se passar per talibans), aquestos la volien apedregar per portar pintallavis i deien que l’escola no era per a xiquetes. Aconseguí escapar i aplega a l’escola de xiques.
Quan va trobar l’escola, es va seure, i amb el pintallavis que portava es va posar a pintar les altres xiquetes, la mestra se n’adona i la tira de classe.
Batcay va decidir anar a casa, de camí va veure altra vegada els xiquets, esta volta els xiquets (fentse passar per americans)cavaren un clot on la ficaren i volien apedregar-la, els xiquets li digueren que no anaven a deixar-la tranquila fins que no es fera la morta, pero Bactay diu que no li agradava jugar a la guerra i volia anar-se’n.
Bactay aconsegueix escapar i se’n va a una zona on estaven uns llauradors, de repent es veu rodejada per tots els xiquets, i es ahí quan apareix el seu veí per a dir-li que es fera la morta, així la deixarien en pau.
Aquesta és la frase que desvetla la pel·lícula ‘muere para ser libre’.
En aquesta pel·lícula apareix la vida real que es du a l’Afganistan, es veu com està tot destruït per la guerra i en les males condicions que hi viu la societat.
La pel·licula no m’ha agradat molt, perqué este no es el tipus de pel·lícules a les quals estem acostumats, però alhora m’ha fet veure com era la vida en eixe país.

En el nom de la rosa

Aquesta es una pel·lícula que transurreix en un abadia en Italia, els dos protagonistas (Guillem i el seu aprenent Adso) es dirigueixen a un juí entre les jerarquies eclesiastiques, perque aquets dos defenien que la iglesia deuria ser pobra i no rica com afirmaven els altres. Mentre estan en l’abadia, pasen uns assasinats misteriosos que ningú sap perque an passat, així que Guillem i el seu ajudant es posen a averiguar qui ha sigut el culpable. Ahí es quan Adso el aprenent de Guillermo troba a una xica la qual els dos es besen i fan l’amor, per la nit li ho va contar a Guillem, li contà lo que li havia passat amb eixa xica i també que es va enamorar d’ella. Guillem i Adso consegueixen entrar en la biblioteca per una porta secreta, alli troben tota clase de llibres i troben el assasi de totes les morts. Pero en eixe moment arriba una persona que representava a la santa inquisició. Aquest personatje, afirma que el culpable de les morts era el dimoni. Pero gracies a Guillermo que al final aconsegueix obrir la porta que els havia costat tant, descobriren el vertader assasí, era Jorge que havia posat veneno en les puntes de les pàgines. Al final de la pel·lícula Adso es reencontra amb la seva xica amada pero ell decideix fer el seu camí.

El tema que mes es reflectéix en la pel·lícula es el de misteri i també aventura.

Els personatges principals son Guillem i el seu aprenent.
Els secundaris son tots els atres que viuen en la villa.

Tristana

Tristana es pel·lícula del director Lluis Buñuel. Es una història dramàtica de la vida d’una dona. Conta que una xiqueta, Tristana, al morir els seus pares es confiada al seu oncle don Lope que aquest l’intenta repetidament seduir fins que ho aconsegueix. Des d’aquell moment don Lope serà per a ella el seu pare i marit.
Don Lope era un vell que havia perdut tota la seva fortuna, pero que al morir-se la seva germana (amb la que no es portava molt be) li deixà tota la seua fortuna a aquest. Així don Lope va comprar un piano per a Tristana. A la mateixa casa hi vivien la serventa (Saturna) i el seu fill que era sord.
Tristana sols podia eixir al carrer si anava acompanyada per Saturna, però un dia conegué un xic jove que era pintor i eixia sola tots els dies per a vore’l. Don Lope s’enadonà i intenta que aquests dos es separaren. Al final el jove s’entingué d’anar del país i li digué a Tristana si se’n volia anar amb ell. Tristana va acceptar.
Mentre Tristana no estava en el païs don Lope no parava ni un moment de pensar en ella, però un dia Tristana tornà a la casa de don Lope per que tenia un quist a la cama del que es pensava que nava a morir-se i volgué així passar els seus últims dies allí.
La única solució que hi avia era amputar-li la cama. Cuant Tristana es quedà coixa el jove pintor va decidir no vorela mes. Desde que es queda coixa tristana, el seu humor i caràcter van canviar molt. Mes avant es casà amb don Lope,encara que la seua relaciò no era res bona
Cuant es casaren el vell don Lope havia canviat molt al igual que el caracter de Tristana, que el rebutjava en tot moment. don Lope es posà molt malalt, fins a tal punt que anaven a visitar-lo a casa els rector per tal que a l’hora que faltara els doara part de la seva fortuna.
Una nit el vell esta molt maralt i crida a Tristana, però aquesta fa com si cridara el metge i posseïda per la ràbia, obri totes les finestres per a que el aire gelat acabara amb la seva vida.