miércoles, 25 de marzo de 2009

BUDA EXPLOTÓ POR VERGUENZA

Aquesta pel·licula es d’un àmbit dramàtic, la història es desenvolupa a l’Afganistan, on una xiqueta menuda, anomenada Bactay, s’empenya en anar a l’escola junta amb els altres xiquets , el primer que hi fa va ser anar a comprar un quadern amb un llapis i una maquineta de fer punta, però al final sols aconsegueix diners per a comprar-se el quadern. Després va preguntar a la gent per on s’anava a l’escola, i finalment aconsegueix anar amb el seu veí. Quan per fi està a l’escola, el mestre la tira repetides vegades fora perqué hi diu que aquella escola sols era per a xics, ademés de qué era encara menuda.
Ella llavors es posà a buscar l’escola, li ho va preguntar a un policia, però aquest no li feia gens de cas.
De camí cap a l’escola es va topar amb uns xiquets que jugaven a la guerra (fent-se passar per talibans), aquestos la volien apedregar per portar pintallavis i deien que l’escola no era per a xiquetes. Aconseguí escapar i aplega a l’escola de xiques.
Quan va trobar l’escola, es va seure, i amb el pintallavis que portava es va posar a pintar les altres xiquetes, la mestra se n’adona i la tira de classe.
Batcay va decidir anar a casa, de camí va veure altra vegada els xiquets, esta volta els xiquets (fentse passar per americans)cavaren un clot on la ficaren i volien apedregar-la, els xiquets li digueren que no anaven a deixar-la tranquila fins que no es fera la morta, pero Bactay diu que no li agradava jugar a la guerra i volia anar-se’n.
Bactay aconsegueix escapar i se’n va a una zona on estaven uns llauradors, de repent es veu rodejada per tots els xiquets, i es ahí quan apareix el seu veí per a dir-li que es fera la morta, així la deixarien en pau.
Aquesta és la frase que desvetla la pel·lícula ‘muere para ser libre’.
En aquesta pel·lícula apareix la vida real que es du a l’Afganistan, es veu com està tot destruït per la guerra i en les males condicions que hi viu la societat.
La pel·licula no m’ha agradat molt, perqué este no es el tipus de pel·lícules a les quals estem acostumats, però alhora m’ha fet veure com era la vida en eixe país.

No hay comentarios: