Aquesta pel·licula es d’un àmbit dramàtic, la història es desenvolupa a l’Afganistan, on una xiqueta menuda, anomenada Bactay, s’empenya en anar a l’escola junta amb els altres xiquets , el primer que hi fa va ser anar a comprar un quadern amb un llapis i una maquineta de fer punta, però al final sols aconsegueix diners per a comprar-se el quadern. Després va preguntar a la gent per on s’anava a l’escola, i finalment aconsegueix anar amb el seu veí. Quan per fi està a l’escola, el mestre la tira repetides vegades fora perqué hi diu que aquella escola sols era per a xics, ademés de qué era encara menuda.
Ella llavors es posà a buscar l’escola, li ho va preguntar a un policia, però aquest no li feia gens de cas.
De camí cap a l’escola es va topar amb uns xiquets que jugaven a la guerra (fent-se passar per talibans), aquestos la volien apedregar per portar pintallavis i deien que l’escola no era per a xiquetes. Aconseguí escapar i aplega a l’escola de xiques.
Quan va trobar l’escola, es va seure, i amb el pintallavis que portava es va posar a pintar les altres xiquetes, la mestra se n’adona i la tira de classe.
Batcay va decidir anar a casa, de camí va veure altra vegada els xiquets, esta volta els xiquets (fentse passar per americans)cavaren un clot on la ficaren i volien apedregar-la, els xiquets li digueren que no anaven a deixar-la tranquila fins que no es fera la morta, pero Bactay diu que no li agradava jugar a la guerra i volia anar-se’n.
Bactay aconsegueix escapar i se’n va a una zona on estaven uns llauradors, de repent es veu rodejada per tots els xiquets, i es ahí quan apareix el seu veí per a dir-li que es fera la morta, així la deixarien en pau.
Aquesta és la frase que desvetla la pel·lícula ‘muere para ser libre’.
En aquesta pel·lícula apareix la vida real que es du a l’Afganistan, es veu com està tot destruït per la guerra i en les males condicions que hi viu la societat.
La pel·licula no m’ha agradat molt, perqué este no es el tipus de pel·lícules a les quals estem acostumats, però alhora m’ha fet veure com era la vida en eixe país.
miércoles, 25 de marzo de 2009
lunes, 23 de marzo de 2009
En el nom de la rosa
Aquesta es una pel·lícula que transurreix en un abadia en Italia, els dos protagonistas (Guillem i el seu aprenent Adso) es dirigueixen a un juí entre les jerarquies eclesiastiques, perque aquets dos defenien que la iglesia deuria ser pobra i no rica com afirmaven els altres. Mentre estan en l’abadia, pasen uns assasinats misteriosos que ningú sap perque an passat, així que Guillem i el seu ajudant es posen a averiguar qui ha sigut el culpable. Ahí es quan Adso el aprenent de Guillermo troba a una xica la qual els dos es besen i fan l’amor, per la nit li ho va contar a Guillem, li contà lo que li havia passat amb eixa xica i també que es va enamorar d’ella. Guillem i Adso consegueixen entrar en la biblioteca per una porta secreta, alli troben tota clase de llibres i troben el assasi de totes les morts. Pero en eixe moment arriba una persona que representava a la santa inquisició. Aquest personatje, afirma que el culpable de les morts era el dimoni. Pero gracies a Guillermo que al final aconsegueix obrir la porta que els havia costat tant, descobriren el vertader assasí, era Jorge que havia posat veneno en les puntes de les pàgines. Al final de la pel·lícula Adso es reencontra amb la seva xica amada pero ell decideix fer el seu camí.
El tema que mes es reflectéix en la pel·lícula es el de misteri i també aventura.
Els personatges principals son Guillem i el seu aprenent.
Els secundaris son tots els atres que viuen en la villa.
El tema que mes es reflectéix en la pel·lícula es el de misteri i també aventura.
Els personatges principals son Guillem i el seu aprenent.
Els secundaris son tots els atres que viuen en la villa.
sábado, 7 de marzo de 2009
Tristana
Tristana es pel·lícula del director Lluis Buñuel. Es una història dramàtica de la vida d’una dona. Conta que una xiqueta, Tristana, al morir els seus pares es confiada al seu oncle don Lope que aquest l’intenta repetidament seduir fins que ho aconsegueix. Des d’aquell moment don Lope serà per a ella el seu pare i marit.
Don Lope era un vell que havia perdut tota la seva fortuna, pero que al morir-se la seva germana (amb la que no es portava molt be) li deixà tota la seua fortuna a aquest. Així don Lope va comprar un piano per a Tristana. A la mateixa casa hi vivien la serventa (Saturna) i el seu fill que era sord.
Tristana sols podia eixir al carrer si anava acompanyada per Saturna, però un dia conegué un xic jove que era pintor i eixia sola tots els dies per a vore’l. Don Lope s’enadonà i intenta que aquests dos es separaren. Al final el jove s’entingué d’anar del país i li digué a Tristana si se’n volia anar amb ell. Tristana va acceptar.
Mentre Tristana no estava en el païs don Lope no parava ni un moment de pensar en ella, però un dia Tristana tornà a la casa de don Lope per que tenia un quist a la cama del que es pensava que nava a morir-se i volgué així passar els seus últims dies allí.
La única solució que hi avia era amputar-li la cama. Cuant Tristana es quedà coixa el jove pintor va decidir no vorela mes. Desde que es queda coixa tristana, el seu humor i caràcter van canviar molt. Mes avant es casà amb don Lope,encara que la seua relaciò no era res bona
Cuant es casaren el vell don Lope havia canviat molt al igual que el caracter de Tristana, que el rebutjava en tot moment. don Lope es posà molt malalt, fins a tal punt que anaven a visitar-lo a casa els rector per tal que a l’hora que faltara els doara part de la seva fortuna.
Una nit el vell esta molt maralt i crida a Tristana, però aquesta fa com si cridara el metge i posseïda per la ràbia, obri totes les finestres per a que el aire gelat acabara amb la seva vida.
Don Lope era un vell que havia perdut tota la seva fortuna, pero que al morir-se la seva germana (amb la que no es portava molt be) li deixà tota la seua fortuna a aquest. Així don Lope va comprar un piano per a Tristana. A la mateixa casa hi vivien la serventa (Saturna) i el seu fill que era sord.
Tristana sols podia eixir al carrer si anava acompanyada per Saturna, però un dia conegué un xic jove que era pintor i eixia sola tots els dies per a vore’l. Don Lope s’enadonà i intenta que aquests dos es separaren. Al final el jove s’entingué d’anar del país i li digué a Tristana si se’n volia anar amb ell. Tristana va acceptar.
Mentre Tristana no estava en el païs don Lope no parava ni un moment de pensar en ella, però un dia Tristana tornà a la casa de don Lope per que tenia un quist a la cama del que es pensava que nava a morir-se i volgué així passar els seus últims dies allí.
La única solució que hi avia era amputar-li la cama. Cuant Tristana es quedà coixa el jove pintor va decidir no vorela mes. Desde que es queda coixa tristana, el seu humor i caràcter van canviar molt. Mes avant es casà amb don Lope,encara que la seua relaciò no era res bona
Cuant es casaren el vell don Lope havia canviat molt al igual que el caracter de Tristana, que el rebutjava en tot moment. don Lope es posà molt malalt, fins a tal punt que anaven a visitar-lo a casa els rector per tal que a l’hora que faltara els doara part de la seva fortuna.
Una nit el vell esta molt maralt i crida a Tristana, però aquesta fa com si cridara el metge i posseïda per la ràbia, obri totes les finestres per a que el aire gelat acabara amb la seva vida.
viernes, 27 de febrero de 2009
TEMPS MODERNS
TEMS MODERNS.
Temps modern es una pel·lícula de l’any 1936 de Charlot que esta feta en l’època del cine mut.
En aquesta pel·lícula Charlot ( el protagonista) comença treballant a la fàbrica en que ell es torna boig a causa de tant de treballar, i en la pel·lícula eu mostra en escenes molt gracioses.
Mes tard la fabrica tanca a causa de la depressió del 1929, i en el carrer sense adonar-se’n compte protagonitza un conflicte polític que acaba per tancar-lo en la carcel .Després li coincideixen la llibertat per ajudar als policies a detindre uns delinqüents. Una vegada en el carrer, es topa amb una xica(Paulette) que havia robat una barra de pa, i ell per a que la policia no tancara a la carcel a la xica, va dir a la policia que ho havia furtat ell. Els policies no van creure la seva versió i Charlot i Paulette finalment aconsegueixen escapar.
Passat el tems Charlot aconsegueix un treball que li va buscar Paulette que era de vigilant de un centre comercial i es posaren a viure allí en el centre comercial. Un dia entren uns atracador i Charlot després descobreix que eren amics de la fabrica que buscaven alguna cosa de menjar allí .Però al poc de temps va acudir la policia i se’n dugueren a Charlot a comissaria.
Al eixir de la comissaria, Paulete l’estava esperant per a anar a una casa que estava abandona però que encara era bona per a viure. Quan estaven en la casa, Charlote mira la primera pàgina del periòdic i veu que han tornat a reobrir les fabriques, de seguida se’n va anar corrent a buscar una nova feina. Ell treballava amb un jefe que li deia tot el que tenia que fer,mes tard hi ha una vaga i es queda sense feina i se’n va anar altra vegada a la carcel per un accident contra un policia.
Al eixir Paulete altra vegada l’estava esperant i tenia un altre treball, esta vegada a un restaurant en que hi tenien que actuar els dos. Charlot va començar fent de cambrer, però açò no eu feia molt be i entonces es va posar a actuar de cantant.
El mateix dia dos xics de la policia hi van anar al restaurant a per Paulete per a arrestar-la per anar vagabundejant quan era menuda. Però al final escapen els dos i se’n van en busca de mes aventures.
Temps modern es una pel·lícula de l’any 1936 de Charlot que esta feta en l’època del cine mut.
En aquesta pel·lícula Charlot ( el protagonista) comença treballant a la fàbrica en que ell es torna boig a causa de tant de treballar, i en la pel·lícula eu mostra en escenes molt gracioses.
Mes tard la fabrica tanca a causa de la depressió del 1929, i en el carrer sense adonar-se’n compte protagonitza un conflicte polític que acaba per tancar-lo en la carcel .Després li coincideixen la llibertat per ajudar als policies a detindre uns delinqüents. Una vegada en el carrer, es topa amb una xica(Paulette) que havia robat una barra de pa, i ell per a que la policia no tancara a la carcel a la xica, va dir a la policia que ho havia furtat ell. Els policies no van creure la seva versió i Charlot i Paulette finalment aconsegueixen escapar.
Passat el tems Charlot aconsegueix un treball que li va buscar Paulette que era de vigilant de un centre comercial i es posaren a viure allí en el centre comercial. Un dia entren uns atracador i Charlot després descobreix que eren amics de la fabrica que buscaven alguna cosa de menjar allí .Però al poc de temps va acudir la policia i se’n dugueren a Charlot a comissaria.
Al eixir de la comissaria, Paulete l’estava esperant per a anar a una casa que estava abandona però que encara era bona per a viure. Quan estaven en la casa, Charlote mira la primera pàgina del periòdic i veu que han tornat a reobrir les fabriques, de seguida se’n va anar corrent a buscar una nova feina. Ell treballava amb un jefe que li deia tot el que tenia que fer,mes tard hi ha una vaga i es queda sense feina i se’n va anar altra vegada a la carcel per un accident contra un policia.
Al eixir Paulete altra vegada l’estava esperant i tenia un altre treball, esta vegada a un restaurant en que hi tenien que actuar els dos. Charlot va començar fent de cambrer, però açò no eu feia molt be i entonces es va posar a actuar de cantant.
El mateix dia dos xics de la policia hi van anar al restaurant a per Paulete per a arrestar-la per anar vagabundejant quan era menuda. Però al final escapen els dos i se’n van en busca de mes aventures.
lunes, 16 de febrero de 2009
cinema paradiso
Cinema paradiso
Aquesta pel·lícula tracta sobre el mon del cine, en que un xiquet, anomenat Toto, es va fer amic de Alfredo que era el que hi posava les pel·lícules en el cine del retor de que ell era escolanet. Al principi no hi anaven molt be les coses entre el xiquet i Alfredo perquè la mare de Toto no hi volia que estiguera sempre amb Alfredo i estiguera tot el dia en el cine.
Però poc a poc es van anar fent molt amics, tant, que fins hi tot Toto s’ensenya el ofici que feia el seu volgut amic Alfredo.
Aquest últim un dia en el seu treball hi va patir un accident que hi va provocar un incendi que el deixà cec.
Ara era el propi Toto el que hi tenia que ficar les pel·lícules, però ara en el cine de un senyor al que li va tocar la quiniela.
Ell a pesar de les recomanacions que li deia Alfredo de que no es dedicara a eixe treball, continua ficant i ficant pel·lícules.
Passà el tems i toto era ja mes major, quan un dia treballant mira des de el seu finestral una xica,i s’enamora d’ella de seguida. Ell la grava amb una càmera i poc després Alfredo s’entera del amor que hi tenia Toto a aquella jove i li dona molts consells de com podia acabar amb la seva estimada, Elena.
Toto va esperar durant cent nits i cent dies fins que Elena estiguera convençuda de que el volia de veritat. Aquesta al final es donà conter i acabaren eixint, però posteriorment Elena s’entingué d’anar a estudiar fora i no es vegeren més.
Toto va tenir d’anar a la mili i quan va arribar se n’anà d’aquell poble per a buscar futur en un altre lloc.
La pel·lícula m’ha agradat molt, sobretot perquè es una història que esta ambientada en l’època de les aparicions de les primeres pel·lícules, i t’ensenya molt sobre com era tot antiguament.
Aquesta pel·lícula tracta sobre el mon del cine, en que un xiquet, anomenat Toto, es va fer amic de Alfredo que era el que hi posava les pel·lícules en el cine del retor de que ell era escolanet. Al principi no hi anaven molt be les coses entre el xiquet i Alfredo perquè la mare de Toto no hi volia que estiguera sempre amb Alfredo i estiguera tot el dia en el cine.
Però poc a poc es van anar fent molt amics, tant, que fins hi tot Toto s’ensenya el ofici que feia el seu volgut amic Alfredo.
Aquest últim un dia en el seu treball hi va patir un accident que hi va provocar un incendi que el deixà cec.
Ara era el propi Toto el que hi tenia que ficar les pel·lícules, però ara en el cine de un senyor al que li va tocar la quiniela.
Ell a pesar de les recomanacions que li deia Alfredo de que no es dedicara a eixe treball, continua ficant i ficant pel·lícules.
Passà el tems i toto era ja mes major, quan un dia treballant mira des de el seu finestral una xica,i s’enamora d’ella de seguida. Ell la grava amb una càmera i poc després Alfredo s’entera del amor que hi tenia Toto a aquella jove i li dona molts consells de com podia acabar amb la seva estimada, Elena.
Toto va esperar durant cent nits i cent dies fins que Elena estiguera convençuda de que el volia de veritat. Aquesta al final es donà conter i acabaren eixint, però posteriorment Elena s’entingué d’anar a estudiar fora i no es vegeren més.
Toto va tenir d’anar a la mili i quan va arribar se n’anà d’aquell poble per a buscar futur en un altre lloc.
La pel·lícula m’ha agradat molt, sobretot perquè es una història que esta ambientada en l’època de les aparicions de les primeres pel·lícules, i t’ensenya molt sobre com era tot antiguament.
martes, 13 de enero de 2009
proposta de còmic
Un bon dia per el mati,un xiquet hi va anar a casa del seu amic Dani, també cridat com ''Panxa''.
Hi van que quedar per tal de vorer junts el partit de futbòl per la televisió nova que s'hi va comprar Panxa.
Jugava el Valencia CF contra el Real Racing de Santander, els dos, grans aficionats del Valencia, esperaven que guanyara el seu equip i per a celebrar-ho contaven amb una gran bossa de cohets que Panxa va comprar de Ondara per un preu minuscul ya que va estafar el venedor.
El partit es va complicar un poc per que anava guanyant el Racing per 2 gols a 0. Encara amb l'esperança de que pogera el Valencia remuntar el partit continuavem mirant-ho molt atentament i mossegan-se les ungles per l'emoció.
Acaba el partit. 4-0 pert el Valencia contra un Racing que ha sigut molt superior.
Els dos molt enfadats per que havia perdut el seu equíp es van posar a
tirar els cohets, ho van fer, pero en la ira que ens poseia després del penós partit que hi va fer el seu equip, van tirar els coets a la casa del costat, que era el vei de Panxa, que era del Racing...
Hi van que quedar per tal de vorer junts el partit de futbòl per la televisió nova que s'hi va comprar Panxa.
Jugava el Valencia CF contra el Real Racing de Santander, els dos, grans aficionats del Valencia, esperaven que guanyara el seu equip i per a celebrar-ho contaven amb una gran bossa de cohets que Panxa va comprar de Ondara per un preu minuscul ya que va estafar el venedor.
El partit es va complicar un poc per que anava guanyant el Racing per 2 gols a 0. Encara amb l'esperança de que pogera el Valencia remuntar el partit continuavem mirant-ho molt atentament i mossegan-se les ungles per l'emoció.
Acaba el partit. 4-0 pert el Valencia contra un Racing que ha sigut molt superior.
Els dos molt enfadats per que havia perdut el seu equíp es van posar a
tirar els cohets, ho van fer, pero en la ira que ens poseia després del penós partit que hi va fer el seu equip, van tirar els coets a la casa del costat, que era el vei de Panxa, que era del Racing...
lunes, 1 de diciembre de 2008
Toulouse-Lautrec
Henri Marie Raymond de Toulouse-Lautrec hi va ser un pintor francés que destacà per la seua representació de la vida nocturna parisenca de finals del segle XIX.Va naixer en un 24 de Novembre de 1864 a Albi, i va morir el 9 de setembre de 1901 a Malromè.
Les obres de Toulouse-Lautrec es caracteritzen pel seu estil fotogràfic, al que corresponen l'espontaneïtat i la capacitat de captar el movimient en les seves escenes i personatges, essent el seu un estil propi. Tambe destaca per l'originalitat de les seves composicions influenciades de l'art japonès, que es manifesta en les línies compositives diagonals i el tall sobtat de les figures per les vores, una caracteristica molt curiosa. Lautrec pintava de forma molt ràpida i tenia una certa "memòria fotografica". La seva primera influència fou la pintura impressionista i, una figura, la de Degas,(de qui seguí la temàtica urbana).
A més de la pintura a l'oli, Lautrec emprà altres tècniques i suports en la seva obra, destacant, la seva producció de cartells. La seva obra en forma de cartells publicitaris es caracteritza per la presència de personatges del mon bohèmi, pel fet que com que treballava com a il·lustrador publicitari, principalment per cabarets, restaurants i bars de la zona de Montmartre a París, en els seus cartells es pot veure reflectida la societat i els artistes que freqüentaven aquests ambients parisenc.
L autrechi va tindrer una enfermetat anomenada picnodisostosis que afectava al desenvolupament dels ossos. La seva constitució òssia era dèbil i entre el maig de 1878 i l'agost de 1879 patí dues fractures als fèmurs d'ambdues cames que li impediren créixer més, assolint una altura de 1'52 m.No hi va aver manera de curar-lo.
El seu primer cuadre el va pintar a l'edad de 13 anys i s'anomenà Artillers a cavall.Tres anys despres realitza el seu autoretrar.
He triat aquesta imatge per que m'ha paregut la mes interesant, d'alguna manera es reflexa en ella el que era Toulouse Lautrec i l'originalitat dels seus cuadres i cartells.M'ha paregut molt interesant la vida d'aquest pintor i més encara les curiositats i caracteristiques que hi tenia per a pintar.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)